Els krats (VI)

La rebel·lió anomenada KKDS va esclatar a tot Obuun després de la mort d'Emput V. S'havia preparat de manera clandestina i aplaçat pacientment per tal de poder activar-se en el moment més feble del Poder, el moment de traspàs. Encara no coronat Emput VI, els carrers de ciutats i pobles de tot Obuun estaven plens de partidaris de la KKDS, entre els quals hi havia representants locals i territorials gnaris i krats. La població que no hi simpatitzava de manera directa no va reaccionar negativament a la rebel·lió perquè la consideraven justa, especialment pels numans, amb els qui feia un mil·lenni hi havia una relació d'igual a igual. Les autoritats fidels van ser obligades a abandonar els edificis públics i a tornar a casa seva, sense poder actuar a causa de la inacció del jove emperador.

Quan la rebel·lió s'expandí per la capital, el Conseller Imperial Líder, l'eodu corruptor, va aconseguir fer reaccionar finalment a l'inexpert Emput VI, que va ordenar reprimir violentament la repressió. La repressió violenta, en cas de ser ''necessari'', podia ser, per primera vegada en la Història d'Obuun, completa. Des del Palau Central de la capital es van conduir Grups d'Acció Imperial contra la KKDS que van fer estralls a l'antic Palau de Csaz, que havia estat reobert pels revoltats i establert com a punt vertebrador d'organització. A tots els móns poblats per ciutadans d'Obuun, els Grups van assassinar centenars de milers de numans i també a altres milers de krats, gnaris i gudens que els hi donaven suport. La llei marcial va imperar a tots els móns d'Obuun sense excepció, i la rebel·lió es va radicalitzar, començant a assassinar també els integrants dels Grups d'Acció, els seus partidaris i els oficials imperials que havien restat fidels al sisè dels Emput. A partir de les dues determinacions, va esclatar a Obuun una Guerra Civil que es va allargar mil·lennis i que va fer experimentar a la població cruentíssims enfrontaments entre la KKDS i els Grups d'Acció Imperial-Fidels, formats ambdós per milers de milions de membres.

Passats cinquanta mil anys, la dinastia dels Emput encara regnava, tot i que feia molt de temps que l'eodu Conseller Imperial Líder s'havia extingit físicament per causes naturals. Governava amb una enorme mà d'obra gratuïta i animalitzada de numans i sota unes directrius abismalment estamentals, entre els gudens i alguns pocs eodus dominants d'una banda i els krats i gnaris que havien obeït de l'altra, llavors ciutadans de segona. Emput CCL, l'Emperador Xsèni (el Gloriós) havia exterminat la KKDS a diversos móns poblats per Obuun però també ho havia fet a gran part de Ferma, sobrevivint la rebel·lió només a les regions on havia començat: el Nord, amb Kralom inclòs, Krúnia, Dachsa i Sum. La situació bèl·lica, però, havia anat quedant pacificada durant el seu regnat, permetent establir línies frontereres entre els territoris ocupats per cada bàndol més estables i permanents.

En aquells dies començà l'Edat dels Blocs, en la qual les escaramusses puntuals eren el pa de cada dia però la guerra es situava en un període d'armistici no escrit i indefinit. La KKDS, amb els mil·lennis, va anar traslladant tots els seus efectius i població a les regions de Ferma que controlava, tant de cels, mars, com de la terra. Paral·lelament, també ho feren els exèrcits i ciutadans dominats per l'emperador i els seus Grups d'Acció-Fidels, produïnt-se així La Reconducció, un fenomen d'expansió territorial inversa de tota la població d'Obuun. Ferma va adquirir de nou una centralitat absoluta, i amb el pas de molts anys la presència en altres móns va a començar a ésser contraproduent i anecdòtica. Instintivament, tota la civilització havia interpretat que l'expansió perpetuava la guerra i que la contracció ajudava a solidificar els blocs i consegüentment a garantir la pau. Una pau buscada com a mínim temporalment per ambdós bàndols, de forces si bé no igualades sense possibilitat d'imposar-se.

Els krats (V)

Finalitzat el llarg mandat d'Emput IV, el no esperat dia d'entronització d'Emput V va arribar. El nou jove i radical emperador va colpejar per enèsima vegada l'estabilitat d'Obuun ja no limitant, sinó obligant als numans a treballar incansablement en les extraccions del Gran Mar. Aquella nova sentència va conduir inevitablement a la fractura de la societat d'Obuun i a la revolta numana, especialment a les terres de Krúnia, Kralom, Dachsa i Sum, on la raça era majoritària. Emput V, implacable i motivat pel Conseller Imperial Líder eodu, va recórrer per primera vegada a la repressió física violenta, que no sols es va limitar a la clausura en llar, la censura de recursos o l'exili de Ferma, sinó a la pallissa i la humiliació dels revoltats.

Molts representants territorials krats, força desencantats amb la dinàmica imperial, havien deixat que la revolta es propagués per tal de fer possible un canvi en les polítiques d'un Poder cada cop més autoritari i exclusiu dels gudens. L'Assemblea Imperial era ja una institució decorativa i l'emperador actuava a cop de decrets-llei que li ajudava a preparar un entorn guden dogmàtic i supremacista. La resposta d'Emput V a la inacció dels representants territorials va suposar la deportació de molts krats de les zones afectades per les revoltes a móns llunyans habitats per gent d'Obuun. Era la primera vegada que s'emprenien accions punitives contra oficials de les institucions del propi Imperi, i també contra membres de la raça fundadora.

Els gnaris, que també estaven quedant marginats del Poder, van solidaritzar-se amb els numans i començar a difondre propaganda contra les polítiques d'Emput V per tot Obuun, tenint un gran efecte mobilitzador als territoris més poblats per numans però també en altres zones predominantment habitades per krats. Al Nord, on les ciutats continuaven empobrint-se (malgrat encara estigués garantit el benestar) i la desigualtat territorial respecte la capital començava a ser visible, la propaganda gnari va trobar un suport especial.

Després de la repressió de les revoltes, però, la dissidència i l'oposició a l'emperador van tornar a quedar latents. No perquè s'estiguessin acceptant les seves injustes condicions, sinó perquè al llarg del seu regnat es va covar una poderosa rebel·lió que esclataria de manera sobtada amb la seva mort. La rebel·lió, anomenada La KKDS (per Krúnia, Kralom, Dachsa i Sum), va deixar perplex el joveníssim Emput VI, que no va actuar fins dies després tot i les pressions del Conseller Imperial Líder i l'entorn pròxim al seu difunt pare.

Els krats (IV)

Quan Emput III va morir, confià al seu fill i successor la continuïtat dels seus projectes secrets. Emput IV, complint amb els desitjos que el pare li expressà en llit de mort, començà a impulsar durant el seu llarg regnat les primeres iniciatives legislatives en contra dels numans. Successivament, els prohibí participar en totes les cerimònies imperials que ell assistís, negà el seu dret de petició als representants territorials, els hi prohibí l'exercici de cap càrrec públic i finalment els limità l'activitat a les extraccions del Gran Mar, en les quals tenien més traça que cap altre.

Les successives mesures d'Emput IV van anar transformant la preocupació prudent i el malestar latent en protestes obertes arreu de l'Imperi. Ni els numans, ni els krats, ni els gnaris, ni la mateixa majoria de gudens entenia bé perquè l'emperador tenia aquest governar, però sabien que guardava una estreta relació amb aquell eodu que, increïblement, havia passat a ser Conseller Imperial Líder. L'Assemblea Imperial ja no guardava simbiosi amb les pràctiques cada cop més autoritàries de l'emperador i s'havia convertit en una sala de parets insonoritzades per un Emput IV que ja no escoltava i seguia un programa desconegut però fosc.

El desencant social respecte aquest comportament va anar calant entre els representants territorials krats que, per si no era prou, veien com la seva raça fundadora de l'Imperi d'Obuun havia desaparegut del tot de l'entorn immediat de l'emperador. Emput IV només parlava de política amb els seus paisans de raça, els gudens, començant a teixir un entramat d'opinió entre l'espècie que eren els únics destinats a administrar l'Imperi i els escollits per protegir-lo dels orgullosos numans, una raça creada per ells i per tant nascuda per ser esclava.

La decepció de molts ciutadans d'Obuun va anar acompanyada d'una incipient mala gestió de l'Imperi que es va començar a fer notar al Nord. Els recursos començaren a ser repartits d'una manera menys eficaç i menys equitativa, però pels temps d'Emput IV l'abundància general continuava garantint amb escreix la cobertura de totes les necessitats bàsiques.

La reacció de l'emperador a les inèdites protestes obertes va ser també inèdita en la mil·lenaríssima història d'Obuun: la repressió física dels atrevits, entesa com a clausura temporal a les llars i censura de recursos.

El símbol més paradigmàtic dels temps d'Emput IV va ser la clausura del mític Palau de Csaz, no abans sense expulsar al món més llunyà poblat pels ciutadans d'Obuun a tots els numans que van participar en les protestes en contra del tancament injustificat. Amb l'acció s'extingia la vida d'una mostra brillant de la felicitat plena que havia impregnat l'Imperi fins Emput II.

Els krats (III)

El naixement dels primers numans va ser rebut amb una immensa alegria a tots els racons de l'Imperi d'Obuun. La seva aparició suposava un moment culminant en la història dels krats i de tota Ferma. Creats amb consciència pròpia i total autonomia, els numans van viure uns temps daurats en els quals l'estima de les altres races els va permetre realitzar-se i crear meravelles inèdites. Gràcies a les seves capacitats sobre les màgies, perfeccionades a magiciències amb l'ajuda de krats, gnaris i gudens, van construir ciutats-cova d'una gran bellesa i temples submarins que extreien de les profunditats del Gran Mar minerals preciosos, energia espergètica de Ferma i uprumtir, un líquid daurat que va permetre aïllar definitivament la majoria de forats per on els eodus sortien a la superfície.

L'arribada dels numans, per tant, va elevar encara més la vasta prosperitat que cobria a Ferma de Llum. De l'emperador krat Darm-Kar fins l'emperador guden Emput I, els numans van gaudir de llibertat total i favors inacabables per expandir-se per Ferma i la resta de móns que Obuun poblava. En el seu honor, fou construït pels krat el Palau de Csaz, el més gran que mai ha existit, on els banquets, debats transcendents i festes duraven dècades, sense que mai faltés de res ni ningú en quedés exclòs.

Cinquanta-mil anys després, però, l'estadística va tocar a l'únic punt feble que existia en aquell Món: els eodus. L'emperador Emput I i la seva passió per aquella antiga raça fosca el va conduir a capturar-ne un i conservar-lo empresonat a la seva cambra. Amb els anys, l'emperador va començar a ser menys sociable i a passar-se més i més hores contemplant aquell ésser que li parlava entre murmuris. Emput I, però, va morir abans que la preocupació dels seus propers fos greu.

El successor d'Emput I, Emput II, havia manifestat també, com el seu predecessor i pare, interès pels eodus, especialment pel què havia capturat. Emput II va tenir una conducta singular comparada amb tots els emperadors que l'havien precedit. A més de tornar-se poc sociable com el seu pare, va arribar a ser esquerp, especialment front els numans, amb qui s'excusava sempre a l'hora d'acceptar peticions i al final d'atendre-les. Un latent malestar va créixer a l'Imperi davant la conducta del seu líder, però com que el funcionament general de tot continuava sent envejable ningú prestava gaire atenció a aquests detalls.

Emput III, tercer emperador del llinatge guden dels Emput, va fer un altre pas endavant en la distinció. Consentí que l'eodu empresonat fos alliberat de les seves cadenes i portat amb ell als diversos cerimonials de l'Imperi, la qual cosa va causar un gran impacte en la societat i l'opinió pública d'Obuun. Emput III, a més, va començar a rodejar-se de consellers gudens en detriment dels krats i dels gnaris, que, una mica inquiets, van pensar per primer cop que alguna cosa important no estava funcionant del tot en el tarannà dels últims líders. Així mateix, Emput III evitava en tot moment les conversacions directes amb els numans, que poc a poc deixaren de fer peticions a l'emperador i les feren als seus representants territorials krats. Malgrat tot, durant el regnat d'Emput III, l'Imperi continuava tan radiant com sempre i els efectes de tot plegat mai van passar de la sorpresa, la curiositat i la preocupació prudent.

Els krats (II)

Tot i que l'obertura de les portes daurades només va durar uns pocs segles, els magnífics efectes que van tenir aquells que vingueren sobre els krats van perviure molts mil·lennis i augmentaren amb el temps. Les tècniques d'irrigació krat van portar la vida a molts erms desolats, i els poderosos dics construïts per la raça van permetre guanyar terra al Gran Mar per ampliar diverses ciutats, riques econòmicament i cultivades intel·lectualment. Tal era el nivell del progrés krat que, avançats els segles, començaren a prevenir i a pal·liar els desastres naturals, a explorar els inabastables cels i a comprendre millor el sentit profund de la vida i la naturalesa de la mort.

Nombrosos milers d'anys després del tancament de les portes, la civilització krat arribà a una esplendor pomposa. La verda ciutat d'Obuun esdevingué tan immensa que es convertí en un inèdit Imperi governat per majestuosos emperadors krat. El primer d'una llarga dinastia fou Udzakat, el Germà-Guia, que visqué 1568 anys durant els quals la seva raça, acompanyada de gnaris i gudens en el viatge, exportà prosperitat a tots els móns deshabitats dels cels de Ferma. A Udzakat el succeïren seixanta-dos emperadors que perpetuaren i expandiren el seu brillant llegat, arribant a reunir, paral·lelament, a tota Ferma sota l'administració imperial. L'emperador que feu cinquanta, Kran, visqué més que cap altre (3000 anys), i dirigí des d'una Ferma paradisíaca diversos centenars de móns.

Cent mil anys després dels dies d'Udzakat, pujà al tro el primer emperador no-krat: Ontre. De raça gnari, Ontre era un apassionat de les històries ara ja oblidades que en aquells dies s'explicaven sobre els que van aparèixer per les portes, i intentà inútilment establir-hi alguna comunicació. Després d'inspeccionar cels i terres sense èxit, va recórrer a les magiciències espergètiques, tot despertant en ell i a tot l'Imperi moltes preguntes sense resposta. Morint sense explicacions, llegà als seus successors krats, gnaris i gudens els propis interrogants que mai van poder ser deslligats. Amb el temps, l'Imperi d'Obuun i els seus sobirans conclogueren que no era possible recuperar el contacte i decidiren centrar-se en altres afers.

L'enginyeria biològica imperial va substituir els desitjos de saber dels emperadors pels desitjos de crear. El seu gran respecte per la vida i la naturalesa en el seu conjunt els va obligar a preparar amb molta cura i dedicació la seva primera creació, que volien que no copiés a cap de les tres races intel·ligents existents. Durant el regnat del krat Darm-Kar, finalment, nasqueren a l'Imperi els primers numans.

Els krats (I)

L'existència dels krats remuntava a uns temps previs als humans, als metems i als mateixos numans. Milions d'anys enrere, quan els eodus van començar a minvar, els krats van començar a apoderar-se lentament de la majoria de terres de Ferma. Com correspon a tots els membres del gènere dragònid, s'alimentaven del foc que aflorava dels abundants volcans existents al Món Jove, i creixien en nombre de manera exponencial. Portaven el terror a les llars d'altres races com els gnaris i els gudens, emportant-se l'esperança en núvols eixordadors d'ales negres, urpes blanques, pells vermelles escamoses i flamarades encegadores. La raó d'existir d'un krat era divertir-se, sempre a partir del terror i la destrucció de segons. La pròpia raça fou víctima de massacres sense precedents perpetrades per reis i generals eternament ansiosos de guerra, i l'equilibri de la vida a Ferma va trencar-se greument.

L'obertura de les portes daurades, però, canvià als krats d'igual manera que ho feu amb tot. Els qui vingueren escamparen ràpidament la pau derrotant fàcilment als líders bel·ligerants i tapiant tots els volcans de Ferma, exceptuant-ne dos. Ensenyaren als krats a aprofitar el seu potencial per construir immenses ciutats on la prosperitat no conegué comparació universal, i a alimentar la seva ànima amb creació, coneixement i plaer pacífic. També els ensenyaren a alimentar-se físicament d'altres elements naturals diferents al foc interior, incorporant la dieta dels gnaris i la dels gudens.

Amb el temps la raça krat va disminuir en estatura i pes, i el seu físic depredador va suavitzar el seu aspecte. Alguns krats van començar a néixer amb la pell de diferents colors, i aquest fet va fer-los diversos també en pensament i habilitats. Uns mil·lennis després de l'obertura de les portes, no existia un sol krat a Ferma que no fos un mestre agricultor, enginyer o poeta, i la seva convivència amb les altres races no podia ser més enriquidora ni digna. Gràcies a la transformació de la raça krat, els gnaris i els gudens van prosperar com mai ho havien pogut fer des de la seva aparició, i teixiren conjuntament comunicacions diverses, construint fins i tot una gran ciutat al centre de Ferma com a símbol de la nova unió. La ciutat, anomenada Obuun, emmirallava als residents tant com als propis visitants, que acudien en massa sense acabar d'omplir-la mai per a poder gaudir, ni que fos un breu temps de la seva vida, de l'esplendor que desprenia i el benestar que transmetia.

Un món trencat

Quan les portes daurades es van tancar, ho van fer per sempre. Els qui les havien creuat van marxar, com correspon a l'Ordre dels Móns, però deixaren rere seu un missatge d'omnibellesa que va perviure moltes edats. Malauradament, tot té un final en aquestes terres, i el temut dia de l'oblit va arribar silenciós però implacable.

Passades les eres, set regnes es repartien muntanyes i valls: Adzak, Kruun, Bansé, Ombie, Delcos, Pretel i Sum. El seu poder era semblant però la seva naturalesa completament diferent. En el seu si habitaven les diferents races intel·ligents, entre les quals destacaven els krats, els metems i els humans. Altres races també hi eren presents però en menor mesura, ja que els seus dies d'esplendor havien quedat enrere, com era el cas dels gnaris, els eodus i els numans. 

A Ferma la convivència era difícil. La guerra havia gravat roca, pells i cors de forma indiferent. El pes de segles sembrats de disputes i massacres es notava en l'aire carregat de diversos territoris. La pau era un record no viscut per la immensa majoria d'éssers vivents, una nostàlgia d'ànima que la ment no entenia. La violència organitzada era el pa de cada dia, qüestionar-la en públic suposava un motiu de rialla, d'una manera semblant al qui nega la sang, el sol o l'aire.

Els krats i els humans eren les dues races dominadores per excel·lència. Si bé els metems i els eodus també eren violents, els uns no eren organitzats i els altres no eren abundants. Tres dels set regnes eren governats per dinasties krat, dues d'elles especialment cruels en la governació interior (Kadon a Adzak i Kerten a Kruun) i l'altra més transigent però sensiblement expansionista (Eolum a Bansé). Els humans dirigien dos altres regnes, un governat amb mà de ferro (pel rei Uoden de Ombie) i l'altre també expansionista però internament benestant (República de Delcos).

Dels gnaris, éssers nobles i respectuosos, era encara el regne de Pretel, un dels més antics i temuts per totes les races. La seva situació geogràfica allunyada de la resta de regnes l'havia permès subsistir, ajudat per la llegenda i la superstició humanes, però les seves capacitats havien minvat notablement després del seu Migdia. Sum, a la fi, era la terra dels numans, una altra raça antiga que portava mil·lennis essent lentament substituïda pels humans, la seva evolució immediata. Tot i això, l'espècie humana havia quedat endarrerida respecte la sensibilitat natural dels seus baixos predecessors. Sum portava segles defensant-se dels atacs constants d'humans i krats, i sobrevivia gràcies a una tenacitat admirable. 

D'aquest món trencat en nasqueren les llegendes, les Llegendes de Ferma.